“A Virginia Woolf

Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes.

Més enllà del sol
viurà el desig
i la recança
de la primera paraula.

I el somriure
que s’ha perdut
i ja no es recupera.

Suau serà, però,
l’ombra de la tarda,
darrera els núvols,
allargada, com un lliri.”

Montserrat Abelló

dsc_0637_r2Fotografia: Taüll, Lleida ©Ester Linares López

Anuncis

“Caminar ciutat endins,
tot cercant l’amic, l’amiga–
un gest, un senyal.
Trobar-te sola, sense paraules,
amb les mans plenes de bosses,
i de paquets, buides
d’escalf i de sorpreses.
Sentir com et retrunyen
els clàxons, les frenades. I
que en respirar et manca
l’aire. Alçar els ulls,
no veure ni una fulla,
ni un arbre. Caminar,
pensarosa, vers la coneguda
escala. En obrir la porta,
retrobar-te en cada cosa.
Submergir-te en la penombra
de la casa. I reconèixer
que ets rica de tenir
aquest silenci, per a tu.”

Montserrat Abelló

DSC_0103_Fotografia: Tarragona ©Ester Linares López

“Caminem a l’atzar
sota l’impuls
d’una nova certesa,
amb ulls àvids, oberts,
per abastar-ne un escaig
de llum, i esperem.

La mòrbida son de dies,
dits més venturosos,
se’ns apareix com un
bàlsam insípid de
somnis túrpids.
I, sobergues, ens alcem contra
mites, deus i profetes!”

Montserrat Abelló

DSC_0032Fotografia: Tarragona ©Ester Linares López

“Buscar ben endins
d’aquella cosa fosca.
Tractar de defugir
la placidesa.

Ser, voluptat de ser.
Viure en l’aire que t’envolta,
en el vol d’un ocell,

en la frescor d’una poncella,
en el perfum intens
del gessamí.

No tenir por de morir.
Saber que
el miracle és viure.”

Montserrat Abelló, 2014. Més enllà del parlar concís

DSC_0816

Fotografia: Girona ©Ester Linares López

“Tu saps com la llum
es rebel·la contra
estranyes ombres,
contra inexplicables
silencis.

La roda s’encongeix
al voltant nostre. Bogeria
d’ulls, de boques, de falses
paraules i profetes.

És com si en l’ampla envestida
del temps, els marges de la por
estrenyessin els camins.”

Montserrat Abelló

DSC_0007

Fotografia: Tarragona ©Ester Linares López

“Em desperto trasbalsada
en un dia massa espès de sol

Les plantes del balcó
de tan quietes semblen mortes

i el pensament se m’hi clava
allí, entre els barrots.

I m’he de pessigar ben fort
per saber si encara hi sóc

o si, sense adonar-me’n,
també m’he mort.”

Montserrat Abelló, Em desperto trasbalsada

DSC_1005

Fotografia: Tarragona ©Ester Linares López