L’adéu

“Subratllava en llegir: ho feia com si el llibre
fos una casa incendiada.
La seva ment buscava alguna cosa
implacable i abstracta que li havien furtat.
Van quedar moltes pàgines cobertes
per les ratlles de llapis i de tinta,
negres i de colors, l’una damunt de l’altra.
El seu minuciós, confús autoretrat.

Se li va endurir el rostre
fins a quedar l’expressió d’una ira
que venia d’haver-se extraviat
en alguna profunda incompetència.

I més tard va sorgir
el somriure innocent del seu silenci.
No em coneixia:
jo era en part de les terres
que havia amb tant d’esforç guanyat al mar
i que el mar inundava altra vegada.”

Joan Margarit

dsc_0102_3rFotografia: Badalona, Barcelona ©Ester Linares López

Anuncis

“La veritat s’amaga amb freqüència
en algun sentiment més que no pas
en el que la raó pot deduir.
El refugi del càlcul i la calma
encara és dins de mi. La seva intimitat
parpelleja en silenci sense aturar-se mai.
Desesperadament, per salvar-me la vida.”

Joan Margarit

dsc_0147_r2

Fotografia: Tarragona ©Ester Linares López