“On podríem anar que els anys passessin
més lentament? Feixugament sotmesos
a la caducitat del temps, no hi ha
cap viatge que pugui alliberar-nos
per sempre més de dubtes i temences,
i és bo saber-ho sempre abans d’emprendre’l.
Més enllà de neguits i entusiasmes,
potser el guany dels viatges és l’espai
que hi descobrim de nosaltres mateixos,
i que tal volta hauria restat fosc
sense la llum d’aquelles noves rutes.”

Viatges
Miquel Martí i Pol

Fotografia: Vilassar de Mar, Barcelona ©Ester Linares López
“Per qualsevol escletxa de la nit
i per tots els miralls d’aquesta espera.
Mai no sabrem si les ferides pellen
amb la pluja i el rou, o si l’angoixa
és el ferro roent que cauteritza.
Cendres i somnis fan un sol teixit
i amb fulles d’anys assaonem la terra.
Ai el parany dels mots, l’heura que ens creix
goludament damunt la pell i ofega
sensacions i ritmes i els arraps
porugament, violentament tendres.
Ara que l’aigua ha esborrat els senyals
i el vent enceta la pell dels camins
no hi haurà pous per a tant clar de lluna.”
Miquel Martí i Pol
DSC_0403_pFotografia: Miramar, Figuerola del Camp – Tarragona ©Ester Linares López

“No és gaire probable que el futur
faci excepcions insòlites i atorgui,
als qui viuran, l’honor de capgirar-ne
les constants que a hores d’ara l’anuncien.
Cal preparar-se, doncs, per viure un temps
amb problemes, carències, injustícies
més intensos pels menys afavorits,
com ha passat d’ençà que el món és món
i els humans que hi vivim ens n’hem fet amos.

El far és lluny, en un paratge agrest
d’una bellesa abrupta, colpidora.
Resulta molt difícil arribar-hi;
Però compensa de l’esforç poder
contemplar el mar, immens, acollidor,
i l’horitzó incitant, sempre assequible,
i escoltar el vent i l’aigua que compassen,
sense malmetre’l gens, el gran silenci.

Aquest poema és un espai pel somni.”

Miquel Martí i Pol, El far

DSC02143_Fotografia: Tarragona ©Ester Linares López

“En tant que puguis, doncs, no malbaratis
la teva solitud dedicant-la a una absurda
recerca de no-res ni et persegueixis
tossudament per corredors obscurs,
esporuguit per la llum dels preceptes.
Surt a ple sol i fixa’t
en coses dures. Pensa
que el joc desmesurat de les paraules
no et servirà de res si no el recolzes
damunt allò que et volta. Hi ha les pedres
i els arbres i la gent i tantes coses
que pots tocar amb les mans! Que no t’adonis
algun dia, amb espant, que els anys et passen
i et mous només entorn de la teva ombra.”

Miquel Martí i Pol, 1966. La teva solitud

DSC_0113_Fotografia: La Mussara, Tarragona ©Ester Linares López

“Deixo endarrera somnis
i vanes esperances
per poder estimar totes
les coses que retrobo
cada matí, quan surto
de casa i tinc encara
la pell tan neta i fresca
que tot em meravella.”

Miquel Martí i Pol, 1965

DSC02024
Fotografia: Tarragona ©Ester Linares López
“Secretament, la vida que s’esfulla
fecunda els pous. Pels clars camins de l’aigua
tots els silencis pellen novament
i un vent suau aixeca claps de boira.”
Miquel Martí i Pol
DSC_0493Fotografia: Barcelona ©Ester Linares López

“I tot plegat no és res més que un miratge,
un món que no pots veure en cap mirall
però que els anys i l’aspra solitud
han ben configurat, i el prems si vols
i adopta formes convincents i clares.”

Miquel Martí i Pol

DSC_0151rm2Fotografia: Vilassar de Mar, Barcelona ©Ester Linares López