“Depressió.
Tinc por d’haver perdut
el meu món interior
entre les lletres.
Un xuclador subtil
engoleix sentiments
temences i esperances.
Em sento vell teclat
on no arriba el contacte
que el faria vibrar.
Endormiscat, el cor,
en un món sense somnis
espera el tot o el res;
només batega.

Confiança.
El meu món és petit,
petit, però em basta
per trobar-hi ressò
de l’extens univers;
fos més ample, potser
m’aclapararia.

En tinc prou de sentir
que a l’enllà hi ha l’enigma,
imprecís com un somni
infinit, incopsable.
Però al clos reduït
i poruc del meu món
els afanys quotidians,
–brings de goig o de plor–
són petites certeses
que, pel poc que dec ésser,
ja deuen compensar.”

Joana Raspall, El món interior

joana raspall_r2Disseny ©Ester Linares López

“No vull que la buidor m’arrossegui a l’abisme
o falsos mirallets em torbin la volada.
Jo pressento, a l’entorn, batec de coses certes,
tal com l’hivern pressent la futura brotada.

No em digueu que estic sola! Al meu costat caminen
altres éssers com jo, i l’aire no els ofega;
amatents a lluitar contra foscos marasmes,
ofereixen el pit esforçat a la brega.

Jo també toparé amb les altres muralles;
sé que vessaré sang i em courà la ferida…
però vull avançar armada d’esperança
i d’orgull, proclamant que tinc cor i tinc vida.”

Joana Raspall

DSC_0443_Fotografia: Tarragona ©Ester Linares López