“I tot seguit projectes
desenfonyats de nou, experiments, deliri
de ser feliç, fressa de clarions
a la pissarra de la vida:
l’aire que respirem se’ns torna a voltes música,
una gota de rou tot d’una es fa verí.
Tot és un jeroglífic cada cop
més complicat de desxifrar; fascina,
però, com mirar el foc o el mar o la boirosa
planura dels records.”

Joan Vinyoli

Fotografia: Jeffrey’s Bay, Sud-àfrica ©Ester Linares López

Anuncis

“Sí, de què
viuríem si no fos d’aquests besllums
de permanència feliç que se’ns revelen
entre dos clars, quan tot es precipita
sense parar a l’abisme i bufa un vent
sense recurs?”

Joan Vinyoli

Fotografia: Roc de Sant Gaietà, Tarragona ©Ester Linares López

“Tremolo, fosc, de les arrels a les fulles
i m’omplo d’enyorança turmentada
i em perdo molt endintre del gran bosc
ple de barrancs”

Joan Vinyoli

DSC01792bFotografia: Montsant, Tarragona ©Ester Linares López

“Quan sóc ran de l’abisme, què em reté?
No cau mai daltabaix el vianant
que sap que res no porta mai enlloc,
que el lloc és embrollar-se per camins
desconeguts i veure-ho tot de pas,
amb la certesa de no trobar jaç
per dormir-hi tranquil o fer l’amor,
si jove és, o pensar-hi, de vell,
sentint el vent o el xiscle d’un ocell.”

Joan Vinyoli

DSC_0862Fotografia: Setcases, Girona ©Ester Linares López

“Atio focs
que se m’apaguen.
No hi ha llenya
prou seca i forta
per mantenir-los.
Cada dia
més fatigat, però no mai rendint-me,
vull encendre el gran foc:
que totes les guspires
omplin la nit.”

Joan Vinyoli

DSC_0652_2Fotografia: Tarragona ©Ester Linares López

“…I què faré de mi
si ja no sé com expandir-me?
Com aniria més enllà d’ón sóc?
I què m’espera que no sigui vent
efímer que passa?
Per això visc en desenfrè quiet
parlant del foc o de la pedra o dels núvols.”

Joan Vinyoli

DSC_0677Fotografia: Mataró, Barcelona ©Ester Linares López

“Aquest és el meu àmbit: solitud,
on pàl·lides imatges se m’acosten:
somnis, desigs, quietes avingudes
d’enlairament, dreceres invisibles
cap al silenci, glòria de la llum…
Perduts per sempre? No, tothora us tinc
en un recolze clar del riu de la memòria
que lentament avança vers la nit.”

Joan Vinyoli

DSC01557Fotografia: Barcelona ©Ester Linares López